La privilegiada "línia vermella" dels senyors diputats
Dimecres Passat varem assistir al vergonyós espectacle d'uns quants "indignats" tractant d'impedir als nostres representants polítics complir les seves obligacions parlamentàries. No vaig a escriure sobre el tema dels indignats, força s'ha escrit ja sobre el tema. Crec que l'actuació policial era necessària i personalment suport al conseller Puig en les decisions que va prendre. L'obligació de les forces policials és garantir els drets dels ciutadans i el compliment de la llei.
El que m'anima a escriure aquesta nota és la reacció de la societat i dels mitjans davant la situació creada al Parlament de Catalunya. Des de la unanimitat a les portades dels diaris d'ahir a la multitud de declaracions institucionals i articles d'opinió. Sembla que la societat en bloc s'ha posat d'acord que és absolutament necessari defensar el dret a treballar dels nostres polítics davant un grup de energúmens que de forma violenta intentaven boicotejar el funcionament de la nostra institució parlamentària. Tothom ha aplaudit l'encertada expressió del nostre president: aquesta vegada han creuat la "línia vermella".
Jo sóc empresari i des de fa molts anys cada dia em llevo per anar a treballar i intentar tirar endavant. Defenso cada dia la meva empresa de les agressions d'aquesta crisi, de la manca de crèdit, de la manca de facilitats de tota mena, ...Defenso a la vegada el meu patrimoni (que està tot invertit a la meva empresa) i el treball dels meus empleats. Crec que la meva feina i la meva aportació a la societat val tant, si més no, com la dels nostres diputats.
Doncs bé .... durant tots aquests anys en més d'una ocasió els empresaris hem tingut problemes per poder exercir el nostre dret al treball. Parlo de les vagues i dels piquets. Camions i vehicles assaltats, amenaces i insults, pintades, rodes punxades, por, portes tancades, .... En cap ocasió m'han ofert un helicòpter per poder traslladar-me amb els meus treballadors (els que lliurement havien decidit exercir el seu dret a treballar) al nostre lloc de treball. Ni tan sols un furgó de la policia. És més, en alguna ocasió hem intentat trucar les forces de seguretat perquè ens garantissin els nostres drets i ni tan sols han aparegut. Sé que la meva història no és només la meva, sinó la de molts altres que han patit situacions similars.
L'altre dia una de les nenes de casa, estudiant de dret, preguntava: "ens ensenyen que la llei és igual per a tots ... llavors com és que els" famosos "tenen més drets???"
Jo no vull ser famós ni tampoc sóc diputat, no vull que em rebaixin l'IRPF, no vull que em assegurin una millor jubilació, no demano privilegis especials, .... El que vull és tenir el dret a treballar per guanyar-me per mi mateix els meus privilegis, vull tenir els mateixos drets que els altres ..... i vull que els meus polítics defensin la meva "línia vermella". Als empresaris ens agradaria que de tant en tant també ens reconeguin que el nostre treball i la nostra aportació a la societat té el mateix valor que el dels "famosos" o que el dels nostres diputats.
Doncs si .... reivindico la meva "línia vermella".
